Anselmo a la Rambla de Barcelona

Mira que feia mesos que volia baixar a entrevistar els quioscs de la Rambla de Barcelona.. Casualitats de la vida, vaig estar a punt d'anar-hi l'endemà de la victòria del Barça a la Champiñons, però un "no sé què" em va dir que millor deixar-ho.. Barcelona havia d'aparèixer normal i no ressacosa de Blau-grana i anti-avalots.. Així que quan la Nadia em va dir de trobar-nos-hi el dimarts següent, vaig saber que el moment havia arribat.

Amb la Nadia compartim una visió de la vida i passió per la fotografia, i apart de ser una gran amiga, ells sap de PQ?PQ? des dels seus vertaders inicis, quan jo encara no tenia clar si l'Anselmo havia de perseguir molinets o receptes de cuina.. Fa dos anys enrere, ella va ser la primera persona a veure sortir de la caixa la SONY HDV que acabava de comprar expressament per a la pel•lícula.. així que no vaig dubtar ni un moment en deixar la càmera a les seves mans per filmar la very first aparició de l'Anselmo. I a sobre ella ho va considerar un honor. T'estimo Nadia!

Dit i fet, a les 12 del migdia ens vem trobar a la porta de la FNAC i vam baixar tot xino-xano fins al peu de la Rambla tocant a Colom. Allà mateix em vaig disfressar d'Anselmo, i micro en mà, vam fer l'escena desenfocada que obre la pel•lícula:

- Pedro? Me tienes? Me tienes ya?

Després vam entrevistar tots i cadascun dels quioscs fins a Plaça Catalunya:

- ¿Le puedo hacer una pregunta para un documental? ¿Usted vende molinillos? ¿Porqué cree que la gente compra molinillos?

Les respostes les veureu a la pel•lícula.

Gràcies, Nadia.

Anselmo a la feina II

Com ja he explicat, les escenes al despatx del jefe de l'Anselmo les vam rodar a Laubat, però les de l'autèntic lloc de treball del nostre heroi, requerien un espai més similar a una oficina, amb gent, pantalles i xivarri, i per això, el passat divendres 29 de Maig vam moure tot l'equip de rodatge ( ejem! ) cap a cèl•lula, un estudi de disseny gràfic i publicitat situat al centre de Sabadell.

De figurants, aquesta vegada, el Toni, la Puri, l'Albert Rovira i l'Àfrica, vinguda expressament des de Manresa. També venien el Víctor Colomer en el seu paper de jefe i la Neus Fígols com Sònia ( companya de feina de l'Anselmo ). Com a càmera, el mateix Martí de cèl•lula.

El Víctor va venir equipat amb 4 camises i 4 corbates per poder triar, me les va posar sobre una taula, i jo, per primera vegada, vaig tenir l'experiència més similar al què ha de ser rodar amb mitjans. Vaig escollir camisa taronja i corbata groga sobre traje verd, doncs m'agrada retratar als jefes-cabrons com a pimpollos irritable-fluorescents. Vés a saber, imatges que un té al cap per no sé quina raó. El cas és que va quedar la mar de bé i el Víctor va brodar el seu paper.

El rodatge, com sempre, va ser més llarg del què esperava, i ja la primera hora va anar sencera a muntar focos, moure o treure pantalles i connectar i desconnectar ordinadors. Martí, quina paciència! gràcies, de veritat!

Després van venir les 12, si! 12! repeticions de la vinguda del jefe a la taula de l'Anselmo i les 6 de contraplà. La conversa entre el Toni i l'Anselmo, la baixada de les escales, Anselmo és acomiadat i la trucada a l'importador, i en aquestes que s'havien fet les 7 de la tarda i l'Àfrica va haver de marxar sense ni treure el nas a una trista escena.. suposo que els cinèfils de mentalitat futbolera dirien "el cine es asín".

Vam acabar cap a les 8 del vespre, acomiadant-nos apressadament amb l'Albert i el Martí que feien tard, mentre la resta baixaven al Viena a fer una cervesa i jo guardava tots els trastos abans de compartir amb ells una estona a la terrassa de la Gran Via. Després, venia l'estrena de "Hairspray", a Sant Oleguer, per veure la Cristina, el Joan Carles i tanta altre gent que surt a la pel•lícula, amb els del sopar al que no vaig poder anar, perquè estava filmant, però això és una altre història..

Gràcies Martí, Víctor, Neus, Albert, Puri, Toni, Àfrica...