Mira que feia mesos que volia baixar a entrevistar els quioscs de la Rambla de Barcelona.. Casualitats de la vida, vaig estar a punt d'anar-hi l'endemà de la victòria del Barça a la Champiñons, però un "no sé què" em va dir que millor deixar-ho.. Barcelona havia d'aparèixer normal i no ressacosa de Blau-grana i anti-avalots.. Així que quan la Nadia em va dir de trobar-nos-hi el dimarts següent, vaig saber que el moment havia arribat.
Amb la Nadia compartim una visió de la vida i passió per la fotografia, i apart de ser una gran amiga, ells sap de PQ?PQ? des dels seus vertaders inicis, quan jo encara no tenia clar si l'Anselmo havia de perseguir molinets o receptes de cuina.. Fa dos anys enrere, ella va ser la primera persona a veure sortir de la caixa la SONY HDV que acabava de comprar expressament per a la pel•lícula.. així que no vaig dubtar ni un moment en deixar la càmera a les seves mans per filmar la very first aparició de l'Anselmo. I a sobre ella ho va considerar un honor. T'estimo Nadia!
Dit i fet, a les 12 del migdia ens vem trobar a la porta de la FNAC i vam baixar tot xino-xano fins al peu de la Rambla tocant a Colom. Allà mateix em vaig disfressar d'Anselmo, i micro en mà, vam fer l'escena desenfocada que obre la pel•lícula:
- Pedro? Me tienes? Me tienes ya?
Després vam entrevistar tots i cadascun dels quioscs fins a Plaça Catalunya:
- ¿Le puedo hacer una pregunta para un documental? ¿Usted vende molinillos? ¿Porqué cree que la gente compra molinillos?
Les respostes les veureu a la pel•lícula.
Gràcies, Nadia.
Amb la Nadia compartim una visió de la vida i passió per la fotografia, i apart de ser una gran amiga, ells sap de PQ?PQ? des dels seus vertaders inicis, quan jo encara no tenia clar si l'Anselmo havia de perseguir molinets o receptes de cuina.. Fa dos anys enrere, ella va ser la primera persona a veure sortir de la caixa la SONY HDV que acabava de comprar expressament per a la pel•lícula.. així que no vaig dubtar ni un moment en deixar la càmera a les seves mans per filmar la very first aparició de l'Anselmo. I a sobre ella ho va considerar un honor. T'estimo Nadia!
Dit i fet, a les 12 del migdia ens vem trobar a la porta de la FNAC i vam baixar tot xino-xano fins al peu de la Rambla tocant a Colom. Allà mateix em vaig disfressar d'Anselmo, i micro en mà, vam fer l'escena desenfocada que obre la pel•lícula:
- Pedro? Me tienes? Me tienes ya?
Després vam entrevistar tots i cadascun dels quioscs fins a Plaça Catalunya:
- ¿Le puedo hacer una pregunta para un documental? ¿Usted vende molinillos? ¿Porqué cree que la gente compra molinillos?
Les respostes les veureu a la pel•lícula.
Gràcies, Nadia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada