Juny ha estat un mes semi atrafegat. Atrafegat perquè he estat pendent del temps i de la disponibilitat de la gent per rodar algunes escenes i mitges escenes que havien quedat coixes, i semi, perquè algunes han sortit i altres no.
De les que han sortit i, de llarg la més divertida, va ser la del casament de l'Anselmo i la Sandra, que vam fer el dimarts 16. He estat pensant si feia pública o no aquesta escena.. Suposo que molts pensaran que acabar en boda una pel•lícula és de lo més típic, i jo hi estic d'acord, perquè la nostra pel•lícula no acaba pas així.. i el final, final, no us el penso explicar.
Així doncs, enfundada la Cristina de nou en el seu traje de núvia de fa 7 anys ( quina sort! encara li entra! ) i jo en el meu marengo amb el que vaig a tots els casaments, vam plantar-nos a La Romànica, i amb l'ajut del Joan Carles, la Dolors, la Feli i el seu fill, que ens tiraven arròs, vam rodar la sortida de l'església de la nostra parella.
D'anècdota, una de ben bona: mentre travessàvem la Ronda Santa Maria vestits de nuvis i amb la gent cridant-nos "viva los novios!", la Cristina patia per no trobar-se cap conegut, doncs ningú del seu entorn sabia que rodava aquesta escena. Arribats ja al davant de l’església, seguíem comentant lo improbable d'una circumstància així, i en aquestes que apareix.. el seu germà, que l'havia vist! Quin fart de riure! I quina intuïció la de la Cristina!
Casament no va ser un sinó dos, doncs la pel•lícula té doble seqüència final abans del final-final. El segon, que representa que és pel Civil, el vam fer davant l'Ajuntament de Barberà i, evidentment, amb tota l'expectació dels no pocs Barberencs i Barberenques que a les 7 de la tarda surten a passejar. L'acord amb l'Ajuntament incloïa l’escombrada de l'arròs, així que després vam tenir que netejar tot l'escampall.
El mes de Juny també vaig rodar 3 entrevistes més, però la resta de feina va ser més aviat de preparació. Visites al Consell de Joves i trobades amb el Juan Carlos, per preparar el concert de Juankartom, visites al Principal i a la Faràndula per veure si m'hi deixen filmar.. i també un grapat d'hores amb la Dolors i la Maria Carme per anar construint el traje de Quixot de la Informació.
Però tot això vindrà més endavant..
De les que han sortit i, de llarg la més divertida, va ser la del casament de l'Anselmo i la Sandra, que vam fer el dimarts 16. He estat pensant si feia pública o no aquesta escena.. Suposo que molts pensaran que acabar en boda una pel•lícula és de lo més típic, i jo hi estic d'acord, perquè la nostra pel•lícula no acaba pas així.. i el final, final, no us el penso explicar.
Així doncs, enfundada la Cristina de nou en el seu traje de núvia de fa 7 anys ( quina sort! encara li entra! ) i jo en el meu marengo amb el que vaig a tots els casaments, vam plantar-nos a La Romànica, i amb l'ajut del Joan Carles, la Dolors, la Feli i el seu fill, que ens tiraven arròs, vam rodar la sortida de l'església de la nostra parella.
D'anècdota, una de ben bona: mentre travessàvem la Ronda Santa Maria vestits de nuvis i amb la gent cridant-nos "viva los novios!", la Cristina patia per no trobar-se cap conegut, doncs ningú del seu entorn sabia que rodava aquesta escena. Arribats ja al davant de l’església, seguíem comentant lo improbable d'una circumstància així, i en aquestes que apareix.. el seu germà, que l'havia vist! Quin fart de riure! I quina intuïció la de la Cristina!
Casament no va ser un sinó dos, doncs la pel•lícula té doble seqüència final abans del final-final. El segon, que representa que és pel Civil, el vam fer davant l'Ajuntament de Barberà i, evidentment, amb tota l'expectació dels no pocs Barberencs i Barberenques que a les 7 de la tarda surten a passejar. L'acord amb l'Ajuntament incloïa l’escombrada de l'arròs, així que després vam tenir que netejar tot l'escampall.
El mes de Juny també vaig rodar 3 entrevistes més, però la resta de feina va ser més aviat de preparació. Visites al Consell de Joves i trobades amb el Juan Carlos, per preparar el concert de Juankartom, visites al Principal i a la Faràndula per veure si m'hi deixen filmar.. i també un grapat d'hores amb la Dolors i la Maria Carme per anar construint el traje de Quixot de la Informació.
Però tot això vindrà més endavant..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada