A la casa de "Pa negre"

Una passejada turística m'ha portat avui a visitar el Puig de la Balma, construcció entre Mura i Rocafort que data del 1200 i més coneguda recentment perquè apareix a la goyitzada "Pa Negre".

La veritat és que m'ha fet il.lusió visitar el seu interior i, a més, he aprofitat per fer unes petites preses per al principi de la peli.

Un dia d'esbarjo molt agradable.

Anselmo recupera Sandra

Ja he dit alguna vegada que no m’agrada repetir escenes, però quan ho faig és per treure’n quelcom millor i afortunadament, això s’està complint amb escreixos.

Festiu a Sabadell, tot el local d’Anna Ferrer per a nosaltres, una Cristina radiant com sempre, amb la Marta Solà com a recepcionista, l’Enric també al peu del canó i les mans expertes del Jordi Masllovet a la càmera. Nomes faltava que l’Anselmo es declarés amb certa naturalitat, i crec que ho vaig aconseguir, o al menys això em van dir.. ja!

No ho negaré. L’escena és la típica “chico recupera chica”, però la història no acaba aqui..

Estic molt content. I queda molt poquet. Estic doblement content. :-))

Gràcies Cris, Marta, Enric, Jordi i Miquel.

Marc Montal contra la frase maleïda

Aquesta escena ja l’havia enregistrat, però una reordenació a la part final del guió feia aconsellable repetir-la, per acabar de lligar millor tot els caps de la història.

Així doncs, aprofitant l’amistat amb la Marina, que té un excel•lent local de copes, i amb el Marc, que està començant carrera com a monologuista, el passat 1 de maig ens vam trobar a Nexes, lloc on representa que l’Anselmo queda amb el seu col•lega Flipper, i expert vídeo editor, perquè l’aconselli sobre el documental.

El resultat és una escena súper creïble amb un excel•lent treball del Marc i amb la Blanca com a figurant.

Gràcies Marc, Blanca i Marina.

Ah! I no et perdis el vídeo de les tomes falses amb la seva lluita contra la frase maleïda.. Ja! Ja!!

Canes i més canes..

L’aparença Ansèlmica em porta de corcoll. El tema del pes està més o menys controlat, però en canvi el cabell és tota una altre història. El cabell va al seu puto rotllo.

És el que té gravar escenes amb continuïtat d’any en any, com les que vam fer a casa meva fa quinze dies i que una vegada passades a l’ordinador posaven de manifest unes traces blanques a ambdós costats del meu front. Unes canes més que considerables apareixien sobtadament.

L’endemà mateix, me’n vaig anar a una acadèmia de perruqueria i, per primera vegada a la vida, m’he hagut de fer un bany de color per tapar-les.

Afortunadament, ja queda molt poc. Gràcies Enric. Gràcies Henry.. Colomer!

Entrevista a la rata - sàvia

Com que les entrevistes en les que no es veu l’Anselmo són atemporals, segueixo fent-ne de tant en tant, quan em sembla que el personatge pot aportar alguna cosa a la història.

És el cas de “la rata – sàvia”, un estereotip de persona perduda en els llibres d’auto ajuda, amb el cap ple de teories sobre el mon i l’existència humana i ben poca experiència sobre el terreny.

Una entrevista que vam fer, mano a mano, amb la Laura Chacón el mes passat, i que encara no havia afegit..

Ja, ja.. Quin fart de riure!

Gràcies Laura.