Devia ser pel 2006, que em va caure a les mans una pel•lícula que corria pel boca a orella amb creixent renom, i que barrejava física quàntica amb una suposada recepta per aconseguir la felicitat.
La pel•lícula en qüestió, es va traduir com "Y tu que @#! sabes?", presentava una trama dramàtica d’auto superació, intercalada amb entrevistes a diversos científics i el ja conegut missatge de "si vols pots" en versió Científico - New Age i pàtina Hollywoodiana.
Tot i la meva afició per la Ciència, a mi em va semblar un document complicat. Resulta que hem de saber de Quarks i Protons per ser feliços? O potser de singularitats gravitatòries?
El format em va atraure però, i la temàtica també. Què hi podia dir jo, sobre la felicitat? Una resposta em va venir ràpidament: La felicitat viu al Cor i no al cervell. La ciència, la lògica i la raó en podran fer estudis, però mai ens hi podran portar a aquest lloc.
Però el Cervell és un bon estri per tramar, i el meu va començar a fer xup-xup. Havia de fer una història ben bé al revés. La història d’ algú hiper racional i a la vegada inevitablement infeliç. La Raó busca perquès, així que aquest individu havia de perseguir fins i tot els perquès més inversemblants.
En aquest punt van aparèixer els molinets de vent, uns elements simpàtics que pots trobar als balcons d'arreu, i que ja m'atreien de temps enrere. A la vegada, aquests em permetien un impagable paral•lelisme amb el Quixot: El Quixot havia enfollit per excés d'imaginació degut als llibres de Cavalleria. L'Anselmo enfolliria per excés de Raó tot perseguint el secret dels molinets.
Cap a finals del 2006 ja tenia una primerenca versió del guió.
La pel•lícula en qüestió, es va traduir com "Y tu que @#! sabes?", presentava una trama dramàtica d’auto superació, intercalada amb entrevistes a diversos científics i el ja conegut missatge de "si vols pots" en versió Científico - New Age i pàtina Hollywoodiana.
Tot i la meva afició per la Ciència, a mi em va semblar un document complicat. Resulta que hem de saber de Quarks i Protons per ser feliços? O potser de singularitats gravitatòries?
El format em va atraure però, i la temàtica també. Què hi podia dir jo, sobre la felicitat? Una resposta em va venir ràpidament: La felicitat viu al Cor i no al cervell. La ciència, la lògica i la raó en podran fer estudis, però mai ens hi podran portar a aquest lloc.
Però el Cervell és un bon estri per tramar, i el meu va començar a fer xup-xup. Havia de fer una història ben bé al revés. La història d’ algú hiper racional i a la vegada inevitablement infeliç. La Raó busca perquès, així que aquest individu havia de perseguir fins i tot els perquès més inversemblants.
En aquest punt van aparèixer els molinets de vent, uns elements simpàtics que pots trobar als balcons d'arreu, i que ja m'atreien de temps enrere. A la vegada, aquests em permetien un impagable paral•lelisme amb el Quixot: El Quixot havia enfollit per excés d'imaginació degut als llibres de Cavalleria. L'Anselmo enfolliria per excés de Raó tot perseguint el secret dels molinets.
Cap a finals del 2006 ja tenia una primerenca versió del guió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada