La Sandra treballa a l'Anna Ferrer!

Quan vaig decidir que la Sandra, la novia de l'Anselmo, seria perruquera ho vaig fer pensant en dues coses: que havia de ser una feina de fer servir les mans, i que m'havia de ser relativament fàcil trobar un lloc on filmar-hi, així que coneixent al Miquel de tants anys, pensar en Anna Ferrer i perruqueria va ser gairebé automàtic.

Ara bé, una cosa és imaginar i l'altre el món real, però feta aquesta reflexió Anselmiana, va resultar que realitat i ficció feliçment podien confluir, i un dilluns de mitjans Febrer, el Miquel ens va deixar el local del carrer Jovellanos per donar forma a la nostra història.

Entremig havien passat varies coses però. Per raons de feina, la Neus Segalés no podia seguir fent de companya de feina de l'Anselmo, i li vaig oferir a una altre amiga, de nom, Neus! El paper d'amiga i companya de feina de la Sandra el faria la Feli. La Rosalia ( criticona ) i el seu marit vindrien a fer una mica de bulto i la Loli Montes també faria de clienta.

Les escenes a filmar eren bàsicament 2: la ficada de pota de la Sònia ( Neus ), quan li diu a la Sandra ( Cristina ) que han fet fora de la feina a l'Anselmo ( jo ), i la petició de boda de l'Anselmo, raó per la qual em vaig proveir d'una rosa i una camisa vermella que em van donar molt amablement a la floristeria de la Carlota Segalà. Vull dir la rosa, clar.

La primera va anar sortint sense problemes. Aquest dia filmava jo mateix, que en realitat és el que m'agrada. L’única cosa és que, aprofitant que la Neus va venir molt ben pentinada, i l’havíem de fer passar per l'aigua, vam rodar l'arribada amb una pinça al cap, el comiat tot lluint el pentinat que ja portava i l’últim la toma del rentacaps, on ella fica la gamba.

La petició de boda no la podia filmar jo, així que ho va fer l'Andres, el marit de la Rosalia. La llàstima és que era ja tant tard, amb el Miquel esperant per tancar i els altres per sopar i anàvem tant de pressa, que ens vam deixar el micro per allà el mig, la meva actuació la vaig trobar de pena i tampoc vam captar els detalls que jo volia, que no la puc donar per bona.

Miquel, que podem tornar un altre diaaaaaaa?