A principis de Febrer queien dues entrevistes més: La Mireia i el Ricard.
La Mireia va proposar que m'ensenyaria unes fotos de molins ( que al final resultaria que eren dels de fer corrent ) i així ho vam fer: L'Anselmo truca a la porta, li pregunta pels molinets i la noia li diu que li encanten, que en té fotos i que si volen passar. L’Anselmo i el Pedro entren al pis, ella remena un calaix i treu un grapat de fotos dels altres molins i no dels de balcó. Així que decepció per l'Anselmo que s'envà donant-li les gràcies, però amb la cua entre cames.
Feta la feina, vam prendre cafè a la seva terrasseta tot gaudint d'un assolellat migdia i després vam baixar al Centre a fer la segona entrevista.
La del Ricard forma part de la tanda d'entrevistes tipus "toma falsa", com la del tio guarro, i el diàleg es substitueix per música, així que simplement es tractava de simular una altre situació adversa: l'Anselmo truca a una porta i li falla el micro, demana de repetir la toma al senyor i el micro torna a fallar, a la tercera, l'home seriós ( quina por Ricard! ) ja no s'espera més i els hi tanca la porta als morros.
Si no recordo malament vam acabar dinant a casa amb el David i el Ricard un brou casolà..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada