Presentació


Què fan un parell de palurdos intentant fer un documental sobre molinets de vent en plena crisi?

Perquè s'entesta l'Anselmo en saber perquè la gent té molinets de vent als balcons?

Perquè el segueix el Pedro tot ajudant-lo a filmar un documental així?

Perquè la Sandra aguanta un tio com l'Anselmo, quan ella el que vol és casar-se?

La vida està plena de preguntes.

Benvinguts al blog de Perquè? Perquè?

La pel•lícula que estem filmant entre Sabadell i Barcelona amb 4 euros mal comptats, un munt de gent despresa i encara més il•lusió.

Kim Herrero

dimarts, 12 d’octubre del 2010

La Banda sonora de PQ?PQ?


Cal esmentar que estrenem secció al blog, dedicada a la Banda Sonora de PQ?PQ? Un apartat del que estic particularment satisfet, i que espero que vagi creixent a mesura que confirmi el permís d’altres autors.

Lo bo que té tirar-se 2 anys fent una pel•lícula és que et dóna molt de marge per a que es donin les casualitats, doncs és així com han arribat la majoria d’elles:

“Do-do” d’en Quim Aguasca, és molt còmica, i em va venir amb un cd que em va deixar la Marta Andreu. Quan em vaig veure amb ell, jo no m’atrevia a dir-li que em sonava a Pantera Rosa i atribuïa el seu nom a les notes musicals ( Re-re, mi.mi.. ), però resulta que és el nom el de l’ajudant de l’inspector Clouseau..

La dramàtica “El mar es va gronxant” de la Marta Solà me la va deixar ella mateixa. Encara ara em posa la pell de gallina cada vegada que la sento.

“4 seasons” la vaig trobar escoltant el myspace del meu veí, el Raúl.

“Por qué giran los molinos” la vaig fer jo mateix, però li vaig demanar a l’Aleix Creus que la interpretes.

La darrera incorporació, apart de “Keep trying” d’en Roberto, ha estat “Tú eres mi Angel” de Un ruido llamado Angel, nom artístic d’en José Maria, amic d’un company de feina.

I ara mateix, segueixo a l’espera dels dos temes del cantant mongol, en Javhklan, amb qui per fi he aconseguit contactar..

I també segueixo cercant més temes ambientals i complementaris, així que si saps d’ algú que toca i composa, digues-m’ho!

Gràcies!

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Una de cal i una de sorra..


Setembre ha passat sense haver pogut completar les darreres preses de cabell llarg que hi havia pendents, excepte el petit recorregut urbà amb el 2CV que fa l’Anselmo de tornada del mecànic. Això era el diumenge 26, el mateix dia que vam descobrir que el meu pare no despertava i vam haver de córrer cap al Taulí.

Afortunadament, d’això ja fa quinze dies i ara ja es troba molt recuperat, però afegeix neguit a un projecte prou llarg i complex que tinc ganes d’enllestir.

La bona notícia és que durant aquest darrer mes, les tasques de muntatge han avançat a bon ritme i ara ja tinc al sac tres de les escenes més complexes: la del psicòleg ( Enric Arqués ), el pidolaire ( Joan Carles Cusidó ) i la de l’inversor ( Francesc Garcia ), amb un resultat que no puc deixar de qualificar d’extraordinari.

I sabeu una cosa? Acabar ja no em posa neguitós. Falta tant poquet que no val la pena. El compte enrere per l’estrena ha començat.

Gràcies Dani, Àngel i Juan.