Setembre ha passat sense haver pogut completar les darreres preses de cabell llarg que hi havia pendents, excepte el petit recorregut urbà amb el 2CV que fa l’Anselmo de tornada del mecànic. Això era el diumenge 26, el mateix dia que vam descobrir que el meu pare no despertava i vam haver de córrer cap al Taulí.
Afortunadament, d’això ja fa quinze dies i ara ja es troba molt recuperat, però afegeix neguit a un projecte prou llarg i complex que tinc ganes d’enllestir.
La bona notícia és que durant aquest darrer mes, les tasques de muntatge han avançat a bon ritme i ara ja tinc al sac tres de les escenes més complexes: la del psicòleg ( Enric Arqués ), el pidolaire ( Joan Carles Cusidó ) i la de l’inversor ( Francesc Garcia ), amb un resultat que no puc deixar de qualificar d’extraordinari.
I sabeu una cosa? Acabar ja no em posa neguitós. Falta tant poquet que no val la pena. El compte enrere per l’estrena ha començat.
Gràcies Dani, Àngel i Juan.
Afortunadament, d’això ja fa quinze dies i ara ja es troba molt recuperat, però afegeix neguit a un projecte prou llarg i complex que tinc ganes d’enllestir.
La bona notícia és que durant aquest darrer mes, les tasques de muntatge han avançat a bon ritme i ara ja tinc al sac tres de les escenes més complexes: la del psicòleg ( Enric Arqués ), el pidolaire ( Joan Carles Cusidó ) i la de l’inversor ( Francesc Garcia ), amb un resultat que no puc deixar de qualificar d’extraordinari.
I sabeu una cosa? Acabar ja no em posa neguitós. Falta tant poquet que no val la pena. El compte enrere per l’estrena ha començat.
Gràcies Dani, Àngel i Juan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada