Cervantes, un ajut inesperat..

No ho vaig voler fer públic al blog fins que vaig signar contracte, i encara després, amb la nova feina i altres coses, he anat curt de temps per penjar aquesta nota, amb la que tancaré temporada fins Setembre.

El que no he amagat mai, però, eren les penoses dificultats econòmiques per les quals he estat travessant, degut a la crisi, a la manca de feina en general i al meu particular encaparrament en aquest projecte, salvades amb l’ajut de la família i algun que altre premi de fotografia, de tant en tant.

El fet és que em convenia una feina, i com caiguda del cel, m’ha arribat la que estava desitjant, doncs ara em paguen per enregistrar i editar muntatges audiovisuals.

I Cervantes que té a veure? Et preguntaràs.

Bé.. de fet jo tampoc no m’he n’havia adonat fins ahir.. Òbviament no em refereixo a la persona que va ser Miguel de Cervantes Saavedra, sinó al lloc on treballo, que porta el seu nom: “Edifici Cervantes”, al carrer de Cervantes, de Sabadell.

Una casualitat més, si vols, relacionada amb aquesta història, però una casualitat força curiosa, al meu entendre.. I no t’ho perdis. A finals de Setembre ens traslladem. Saps a on?

A la fàbrica Molins.

Ah! Mon coeur.. la mà del destí. Bones vacances.

Una entrevista amb molta ploma..

Gais i lesbianes pertanyen al món tal com tothom, així que quan una amiga de Barberà em va facilitar el contacte amb el Toni, de nom artístic “la Joti” i futur candidat a Gran Hermano, vaig pensar que incloure una entrevista amb un toc Almodovarià a PQ?PQ? s’esqueia tant perfectament com totes les altres, doncs cada una d’elles conté un bocí de realitat:

“Qué monada.. Con la crisis que hay, y éste haciendo una peli de molinillos!!”

Ja! Ja!! Una tarda de diumenge ben agradable, gràcies al Toni, al Dani, al seu company i a la Montse, clar.

Un Quixot cavalca les prades del Vallès..

És, de llarg, l’escena més surrealista de tota la peli.. L’Anselmo s’adorm a l’ordinador, i tot somiant es converteix en el Quixot.. de la Informació.

Una revisió del clàssic de Cervantes, adaptada a l’era del metacrilat i del multimèdia i acompanyada amb una bella tonada mongola i lletra en Esperanto. I el millor de tot és que té sentit, al menys per a mi.

Menció especial, també, a un luxe de disfressa que es va començar a gestar l’any passat amb l’ajuda de la Maria Carme i la Dolors i que vaig d’haver d’acabar apressadament quan el Kanyi em va dir que podia venir a enregistrar-la el passat diumenge 11. Luxe al quadrat.

L’escena es va rodar al Parc dels Colors de Mollet i també a Gallecs, davant la discreta mirada d’uns quants veïns i la del Toni Garrido, que ens va acompanyar en la logística.

Gràcies!!

Anselmo a la feina II

Divendres 2, aproximadament un any després d’haver-hi anat a rodar per primera vegada, vam tornar a Cèl.lula, per fer la darrera tanda de tomes pendents.

El motiu de fer-ho tant de temps després és el maleït cabell de l’Anselmo, que en unes escenes és més llarg que en d’altres, i que em fa anar de corcoll per qüestions de racord.

Així doncs, com que el cabell no el puc fer créixer màgicament, el que faig és intentar programar les escenes ( sic ) per anar-lo tallant mica en mica, d’aquí que les de cabell curt les he deixat per al final de la temporada.

Aquesta vegada només érem la Neus Fígols, jo, i Sant Martí, que ens cedeix l’estudi i molta de la seva paciència, i que també va fer de càmera ocasional.

Senkiu, senkiu, senkiu...

Dios aprieta pero no ahoga..

Ix! Però aquesta vegada quasi em queden les marques al coll..

Amb els dies que fa que tenia pendent d’escriure, algú podria pensar que m’he tirat un mes sense càmera, i la veritat és que tot i tenir Sant Joan pel mig, la vaig tenir a arreglada per al dijous 1 de Juliol.

Va anar justet, però la mateixa tarda tot estava a punt per fer les segones tomes amb el preciós 2CV del Pedro, tant al garatge de la Citröen de la Carretera de Prats, com a Magerauto, un taller amb l’aparença més com la que jo buscava, i que tant amablement ens va deixar el seu propietari.

I de camí entre un taller i l’altre, vam aprofitar per fer unes tomes amb l’Anselmo al volant d’aquest cotxe extraordinari..

Gràcies Pedro, Helena, a la Citröen i al Gerard de Magerauto.