Divendres 2, aproximadament un any després d’haver-hi anat a rodar per primera vegada, vam tornar a Cèl.lula, per fer la darrera tanda de tomes pendents.
El motiu de fer-ho tant de temps després és el maleït cabell de l’Anselmo, que en unes escenes és més llarg que en d’altres, i que em fa anar de corcoll per qüestions de racord.
Així doncs, com que el cabell no el puc fer créixer màgicament, el que faig és intentar programar les escenes ( sic ) per anar-lo tallant mica en mica, d’aquí que les de cabell curt les he deixat per al final de la temporada.
Aquesta vegada només érem la Neus Fígols, jo, i Sant Martí, que ens cedeix l’estudi i molta de la seva paciència, i que també va fer de càmera ocasional.
Senkiu, senkiu, senkiu...
El motiu de fer-ho tant de temps després és el maleït cabell de l’Anselmo, que en unes escenes és més llarg que en d’altres, i que em fa anar de corcoll per qüestions de racord.
Així doncs, com que el cabell no el puc fer créixer màgicament, el que faig és intentar programar les escenes ( sic ) per anar-lo tallant mica en mica, d’aquí que les de cabell curt les he deixat per al final de la temporada.
Aquesta vegada només érem la Neus Fígols, jo, i Sant Martí, que ens cedeix l’estudi i molta de la seva paciència, i que també va fer de càmera ocasional.
Senkiu, senkiu, senkiu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada