Com ja he explicat, les escenes al despatx del jefe de l'Anselmo les vam rodar a Laubat, però les de l'autèntic lloc de treball del nostre heroi, requerien un espai més similar a una oficina, amb gent, pantalles i xivarri, i per això, el passat divendres 29 de Maig vam moure tot l'equip de rodatge ( ejem! ) cap a cèl•lula, un estudi de disseny gràfic i publicitat situat al centre de Sabadell.
De figurants, aquesta vegada, el Toni, la Puri, l'Albert Rovira i l'Àfrica, vinguda expressament des de Manresa. També venien el Víctor Colomer en el seu paper de jefe i la Neus Fígols com Sònia ( companya de feina de l'Anselmo ). Com a càmera, el mateix Martí de cèl•lula.
El Víctor va venir equipat amb 4 camises i 4 corbates per poder triar, me les va posar sobre una taula, i jo, per primera vegada, vaig tenir l'experiència més similar al què ha de ser rodar amb mitjans. Vaig escollir camisa taronja i corbata groga sobre traje verd, doncs m'agrada retratar als jefes-cabrons com a pimpollos irritable-fluorescents. Vés a saber, imatges que un té al cap per no sé quina raó. El cas és que va quedar la mar de bé i el Víctor va brodar el seu paper.
El rodatge, com sempre, va ser més llarg del què esperava, i ja la primera hora va anar sencera a muntar focos, moure o treure pantalles i connectar i desconnectar ordinadors. Martí, quina paciència! gràcies, de veritat!
Després van venir les 12, si! 12! repeticions de la vinguda del jefe a la taula de l'Anselmo i les 6 de contraplà. La conversa entre el Toni i l'Anselmo, la baixada de les escales, Anselmo és acomiadat i la trucada a l'importador, i en aquestes que s'havien fet les 7 de la tarda i l'Àfrica va haver de marxar sense ni treure el nas a una trista escena.. suposo que els cinèfils de mentalitat futbolera dirien "el cine es asín".
Vam acabar cap a les 8 del vespre, acomiadant-nos apressadament amb l'Albert i el Martí que feien tard, mentre la resta baixaven al Viena a fer una cervesa i jo guardava tots els trastos abans de compartir amb ells una estona a la terrassa de la Gran Via. Després, venia l'estrena de "Hairspray", a Sant Oleguer, per veure la Cristina, el Joan Carles i tanta altre gent que surt a la pel•lícula, amb els del sopar al que no vaig poder anar, perquè estava filmant, però això és una altre història..
Gràcies Martí, Víctor, Neus, Albert, Puri, Toni, Àfrica...
De figurants, aquesta vegada, el Toni, la Puri, l'Albert Rovira i l'Àfrica, vinguda expressament des de Manresa. També venien el Víctor Colomer en el seu paper de jefe i la Neus Fígols com Sònia ( companya de feina de l'Anselmo ). Com a càmera, el mateix Martí de cèl•lula.
El Víctor va venir equipat amb 4 camises i 4 corbates per poder triar, me les va posar sobre una taula, i jo, per primera vegada, vaig tenir l'experiència més similar al què ha de ser rodar amb mitjans. Vaig escollir camisa taronja i corbata groga sobre traje verd, doncs m'agrada retratar als jefes-cabrons com a pimpollos irritable-fluorescents. Vés a saber, imatges que un té al cap per no sé quina raó. El cas és que va quedar la mar de bé i el Víctor va brodar el seu paper.
El rodatge, com sempre, va ser més llarg del què esperava, i ja la primera hora va anar sencera a muntar focos, moure o treure pantalles i connectar i desconnectar ordinadors. Martí, quina paciència! gràcies, de veritat!
Després van venir les 12, si! 12! repeticions de la vinguda del jefe a la taula de l'Anselmo i les 6 de contraplà. La conversa entre el Toni i l'Anselmo, la baixada de les escales, Anselmo és acomiadat i la trucada a l'importador, i en aquestes que s'havien fet les 7 de la tarda i l'Àfrica va haver de marxar sense ni treure el nas a una trista escena.. suposo que els cinèfils de mentalitat futbolera dirien "el cine es asín".
Vam acabar cap a les 8 del vespre, acomiadant-nos apressadament amb l'Albert i el Martí que feien tard, mentre la resta baixaven al Viena a fer una cervesa i jo guardava tots els trastos abans de compartir amb ells una estona a la terrassa de la Gran Via. Després, venia l'estrena de "Hairspray", a Sant Oleguer, per veure la Cristina, el Joan Carles i tanta altre gent que surt a la pel•lícula, amb els del sopar al que no vaig poder anar, perquè estava filmant, però això és una altre història..
Gràcies Martí, Víctor, Neus, Albert, Puri, Toni, Àfrica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada