Guillermina Pareja, la Catedràtica de Comunicació

La Mar va ser una de les assistents a aquella mítica reunió d’Octubre del 2008 de Sant Oleguer, on vaig explicar el projecte de PQ?PQ? a una taula plena de gent, llavors desconeguda.

Per aquells temps jo buscava un “Catedràtic”, ronyós i rígid, però la Cristina ( Sandra a la peli ) em va fer veure que la Mar podia fer un paper més actual i ella mateixa em va acabar de convèncer amb el seu bon fer a dalt de l’escenari.

Embolicat a gravar altres escenes però, aquesta va quedar aparcada un any, fins que va aparèixer la possibilitat d’un despatx inmillorable, al bell mig de la UAB, a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques..

Només ha calgut mig any més ( sic ) per acabar de quadrar clima, lloc, càmera i personatges, en una escena que vam gravar divendres i que ha sortit rodona, tant de llum, com de so i personatges. I amb una ambientació feta a mida amb un pòster dramàticament hilarant..

Què serà que li pregunta l’Anselmo a la Catedràtica?... ¿Cómo? - diu ella..

3 minutets més al calaix!!

Gràcies Mar, Pere, Albert conserge, Albert pòster, als connectors Vicenç i Marta Fernández i al Ramón de l’IGOP.

Frenético!

Aquesta és la paraula que millor descriu ara mateix la meva activitat: Frenètica. Mai fins ara m’havia passat que tot i cancel•lar divendres, dilluns i també dimarts una mateixa escena, no tinc temps d’actualitzar el blog, de tantes altres que estem rodant.

Avui mateix, amb l’ajuda de la meva germana, hem gravat la fugaç visita de l’Anselmo a la joieria Fayos, el robatori d’una rosa a la floristeria de la Carlota Segalà i les corredisses del nostre personatge per l’Avinguda de Barberà, en un conjunt d’escenes que no vull revelar, però el sentit de les quals tampoc costa massa endevinar..

Enrere queda ja el segon intent amb la Cristina a casa de la Feli, que va servir per adonar-me que la primera era la bona ( ops, de vegades és així.. ), el deambular nocturn de l’Anselmo pel carrer del Sol, que vam gravar amb el Pere Lorca la setmana passada, i també l’entrevista amb el Doctor Cabezón de divendres, amb un genial Enric Arqués en el paper de “psicólogo argentino”. Porqué Ché, boludo! ¿qué otra nasionalidad podria tené un sicólogo?

Diumenge estava esgotat, però dilluns i dimarts, fèiem cap a Ciutat Badia per gravar una altre escena a la perruqueria Navarro que tant amablement em va brindar el Manolo.. I encara em deixava les fotos del “Lecturas” que ens vam fer amb la Cristina a Sant Cugat..

Uf! A veure si podem acabar abans de l’estiu..

Gràcies a tothom!

Un dimecres al matí..

Som dimecres al matí d’un dia ennuvolat, i la pluja de Maig repica amb ganes a les finestres de casa l’Aleix.

Escoltem la versió final del tema principal de PQ?PQ? en la que portem treballant vàries setmanes.

Llavors ell m’ensenya, enjogassat, el seu nou teclat i toca unes notes..

A fora plou, però a dins, es produeix un moment màgic i m’adono que el vull registrar amb quelcom més que amb la memòria..

Així que prenc la seva càmera i.. m’adono de la sort que tinc.

A fora plou.. som dimecres al matí.

Gràcies Aleix.

La nena de l'autobús

El guió perfecte no existeix, sinó que més aviat, és una cosa viva que s’adapta a les circumstàncies, així que entremig de “l’Anselmo es queda sense cotxe” i “Visita a l’Inversor”, em va semblar adequat ficar una escena en la que al nostre personatge no li queda més remei que prendre contacte amb la realitat quotidiana, i agafar un autobús.

Ara bé, agafar un autobús, en el nostre context, significa paraules grosses, doncs no és només demanar permís, sinó que degut als drets d’imatge dels usuaris habituals ( que potser no desitgen sortir a una pel•lícula ) es fa necessari ( i més difícil també ) que ens en deixin un en exclusiva, a cost zero.

Les primeres gestions a TMB donaven com a resultat “500€ l’hora i 2 hores com a mínim”, així que els vaig dir que cercaria “quelcom més adequat a la nostra butxaca”.

El sabadellenquisme, però, és un valor a tenir en compte, i també recentment, he descobert, que compto amb una fada madrina que m’aplana el camí més del que em pensava. El fet és que la meva humil petició als Transports Urbans de Sabadell (TUS), va donar el fruit desitjat i el passat diumenge 2 de Maig, ens deixaven un autobús per a fer la nostra escena.

Lo important era, aquesta vegada, trobar una àvia, la seva néta i omplir de vida un autobús, per donar-li la necessària aparença de normalitat. Casualment, quan li vaig preguntar a la Dolors per fer d’àvia amb la seva neta de 3 anys, em va dir que la Carla estava fascinada amb els autobusos, i que es delia per pujar-hi per primera vegada, i a sobre va resultar ser una nena preciosa i riallera que va fer la mar de bé el seu paper. Que fort!

El meu agraïment a la Dolors, la Carla, Carme, el Josep, la Laura, Núria, el Nil, l’Oriol, la Mònica, el Jacob, l’Aniol, en Walter i al Josué - que repeteix com a càmera - i també, com no, als Transports Urbans de Sabadell, que tant amablement ens van cedir un dels seus autobusos.

I a sobre vam tenir sol!