La nena de l'autobús

El guió perfecte no existeix, sinó que més aviat, és una cosa viva que s’adapta a les circumstàncies, així que entremig de “l’Anselmo es queda sense cotxe” i “Visita a l’Inversor”, em va semblar adequat ficar una escena en la que al nostre personatge no li queda més remei que prendre contacte amb la realitat quotidiana, i agafar un autobús.

Ara bé, agafar un autobús, en el nostre context, significa paraules grosses, doncs no és només demanar permís, sinó que degut als drets d’imatge dels usuaris habituals ( que potser no desitgen sortir a una pel•lícula ) es fa necessari ( i més difícil també ) que ens en deixin un en exclusiva, a cost zero.

Les primeres gestions a TMB donaven com a resultat “500€ l’hora i 2 hores com a mínim”, així que els vaig dir que cercaria “quelcom més adequat a la nostra butxaca”.

El sabadellenquisme, però, és un valor a tenir en compte, i també recentment, he descobert, que compto amb una fada madrina que m’aplana el camí més del que em pensava. El fet és que la meva humil petició als Transports Urbans de Sabadell (TUS), va donar el fruit desitjat i el passat diumenge 2 de Maig, ens deixaven un autobús per a fer la nostra escena.

Lo important era, aquesta vegada, trobar una àvia, la seva néta i omplir de vida un autobús, per donar-li la necessària aparença de normalitat. Casualment, quan li vaig preguntar a la Dolors per fer d’àvia amb la seva neta de 3 anys, em va dir que la Carla estava fascinada amb els autobusos, i que es delia per pujar-hi per primera vegada, i a sobre va resultar ser una nena preciosa i riallera que va fer la mar de bé el seu paper. Que fort!

El meu agraïment a la Dolors, la Carla, Carme, el Josep, la Laura, Núria, el Nil, l’Oriol, la Mònica, el Jacob, l’Aniol, en Walter i al Josué - que repeteix com a càmera - i també, com no, als Transports Urbans de Sabadell, que tant amablement ens van cedir un dels seus autobusos.

I a sobre vam tenir sol!