Filmem la darreríssima escena

Repeteixo que no hem acabat ni molt menys, però aprofitant que després d'uns quants dies de pluja teníem bon temps i que els companys de fotografia del Club de Badia baixaven al Port Olímpic, em va faltar temps per trucar a la Puri i arribar-nos-hi.

Adverteixo que l’escena és d’aquelles que gairebé tothom es perdrà al cinema, perquè és de les que va després dels crèdits ( i a la tele no diguem perquè ja ni els treuen.. )

L'escena requeria una piruleta, un carro de compra, uns quants molinets i les mans de l'inversor ( personatge que encara no havia trobat, però que vaig pensar que ja trobaria entre els companys del Club ) i meravellosament, tot va sortir com una seda.

Efectivament, el carro ja feia dies que convivia a casa meva, doncs me'l va deixar la Marta del Mengem, el molinets son tots els que tenia al pati, de piruletes resulta que la Puri en tenia un munt a casa seva, i a sobre en forma de cor, i les mans van sortir primer del Gerardo i després del Francesc, que té exactament les mans que jo cercava i a més sembla que s’atrevirà a fer el paper d’inversor i tot.

Agraeixo l’ajut dels companys del Club de Badia, especialment al Francesc i al Gerardo, i molt, molt especialment a la Puri, que té el Cor més gran i més dolç que totes les piruletes del món.

El vídeo no és l’escena en si, faltaria! Sinó el “cómo se hisso”, en un moment de descuit..