Entrevista al.. Ramón Madaula

Suposo que hi ha poca gent que vegi TV3 que no conegui el Ramón Madaula, així que no sé massa com presentar-lo.

Actor professional amb llarga trajectòria en cinema, teatre i sèries de televisió.. persona honesta, competent, creïble i aïllat del famoseo tonto.. estem parlant d’ algú de primeríssima fila, i afortunadament familiar meu per part de mare..

Quan el vaig trucar per demanar-li un cameo a la pel•lícula es va quedar ben parat ( més o menys com tothom ), però em va dir que si de seguida, així que li vaig buscar un personatge una mica a mida. Tot i això, em costa posar un títol a l’entrevista que li vaig proposar, i tampoc és una entrevista a la persona, doncs feia un personatge..

Interpretacions a banda, el que si puc dir és que vam passar una bona estona plegats, i també que, a nivell personal, significa molt per a mi veure’m recolzat per actors de primera fila i també família com el Ramón i la Mercè Llorens.

Gràcies Ramón.

I got you too, my tower!

Les darreres setmanes han estat intenses també a nivell de gestions. Tenim, per fi, permís per a filmar a la Universitat Autònoma i a l’IGOP ( Institut de Govern i Polítiques Públiques), lloc on l’Anselmo i el Pedro es desplaçaran per a entrevistar a una excèntrica Catedràtica de Comunicació ( Mar Gil ).

També, i molt important, m’han donat permís per a filmar a la Torre Millenium de Sabadell, lloc on m’agradaria ubicar fictíciament la feina de l’Anselmo. És a dir, mostrarem aquest emblemàtic edifici com si fos on treballa l’Anselmo, encara que les escenes d’interior ja han estat rodades en altres espais. I dic que és important perquè poder-ho fer a Sabadell ens estalvia anar a Barcelona i a més, m’havia encapritxat amb aquest edifici, que vols fer-hi..

I encara més, el Josep Lluis ens deixarà les instal•lacions de Conformados Metálicos per a l’entrevista amb l’importador i el seu propi despatx per a posar-hi el personatge més negre de tots.. l’inversor.

Com sempre, vull fer públic el meu agraïment a la Marta Fernández que va fer possible el contacte amb la Universitat, al Joan Garcia de Finques Bourgeois per a la Torre Millenium i al Josep Lluis Rovira.

Entrevistes al senyor que no vol sortir, la desconfiada i l’executiu

Tot i el risc de fer-me pesat, segueixo fent recompte de les entrevistes que faig, primer de tot per agrair a tothom el cop de mà que em donen i que en quedi la merescuda constància, i segon.. perquè en necessito moltes!

“El senyor que no vol sortir” és el títol que poso a l’entrevista amb el Toni Viadé. Mes que res perquè no l’havíem preparat, però és el que va sortir, i no deixa de ser divertit. Com és que a la peli surt un tio que diu que no vol sortir? Eh! Ah! Incongruències de la vida! Ja! Ja!! Després de parlar-ne durant mesos, el passat dia 11 la vam fer en un pim-pam, doncs ell tenia festa de la feina.

La de l’executiu és una de les entrevistes guionades i tenia més dificultat. No només pels 3 planos que s’havien de fer, sinó perquè jo tenia una idea molt concreta de com havien de ser: L’executiu és l’arquetip d’home d’idees clares. Va per feina i no s’encanta amb xorrades. Sobretot si l’enganxes a l’hora de dinar i li preguntes per molinets..

Digues-li sinó a l’Oriol Soley, que el divendres 20, va venir a les 4 de la tarda encara amb l’estómac buit i va aguantar estoicament les 18 ( i 18 son moltes ) repeticions d’una de les preses... Un magnífic “mano a mano” on vam riure com tontos tot donant vida als personatges.

“Caixa de sorpreses” és també un altre mot sortit de l’atzar, només per posar un nom a una altre entrevista. La Marta Andreu ja ens havia donat un cop de mà abans amb temes de so i sempre deia que li feia massa vergonya posar-se al davant de la càmera, però el passat diumenge em va obrir la porta de casa seva i et juro que va treure 4 o 5 registres diferents que encara no sé amb quin em quedaré. Sisplau Marta, deixa la Filosofia i fes Teatre. Faràs un favor a la Humanitat!!

Gràcies Toni, Oriol i Marta.

I got you!

Under my skin.. o dit d’una altre manera: “Per fi et tinc! Al meu abast..”

Si senyor! Després de mesos de buscar un molí de vent prou adequat on gravar l’escena més Quixotesca de tota la pel•lícula, avui l’he trobat. Parc dels Pinetons, Mollet del Vallès. Més a prop ja em sembla impossible.

Les opcions, fins ara, eren desplaçar Càmera, Pedro, Anselmo i algú més a La Mancha ( 500Km ), i tot això per a obtenir un to calcat a l’original i, al meu parer, massa clàssic. L’altre, anar al Collet dels Feixos ( El que surt a TV3, Tarragona ), el Parc Eòlic més proper a Sabadell, visualment modern i molt interessant, però encara amb la complicació de portar-hi un cavall i un burro a un cost >=0 ( és a dir, que tendeixi o sigui igual a zero ).. Punyeteres formules!

La solució, de moment, sembla ser aquest molí vallesà. Potser no és el millor, però és el més pràctic i per fi veig la balança més equilibrada entre pros i contres..

Ara toca veure don surten el cavall i el burro, que ja tinc alguna idea, i demanar els permisos, clar..

I got you!! La-ra-la-la!!

Marujes i porretas

Lo que té fer entrevistes és que mai saps a qui piques a la porta.. Digues-li a l’Anselmo, que dissabte al matí va topar amb una Maruja de les de batí i rulos al cap, i a la tarda amb una porreta que no anava més enllà del “guay” i “mola”, però que l'acaba engegant més o menys com tothom..

Argument apart, magistrals actuacions de la Soledat Sala i la meva germana en papers ben allunyats de les seves realitats quotidianes. Sobretot la Laura, que la conec més, que em va deixar amb un bon pam de nas!

Gràcies Sole, Laura, Helena i David!

Clara Dong II

No m’agrada haver de repetir escenes, però en aquest cas era imprescindible, doncs un micròfon mal endollat va impedir enregistrar correctament el so la primera vegada i a més volia aprofitar el moment per rodar dues escenes més que havien quedat penjades.

Per aquesta raó, el passat divendres 13 i amb el David encara mig coix degut a un accident domèstic, vam anar a casa la Clara a entrevistar de nou a la Gran Mestra Dong.

La relació entre els molinets i el Feng-Shui la veureu a la pel•lícula i també com es queden de parats l’Anselmo i el Pedro quan la mestra els hi demana de posar la seva web i telèfon als crèdits! I és que avui dia, ja pots ser Gran Mestre que tothom perd el cul per una mica de publicitat.. Ah! I no et perdis una de les millors tomes falses de tota la peli. De vegades quan vols controlar massa coses, es descontrola tot.

Una tarda distesa, agradable i productiva que ens apropa una mica més al final.

Gràcies David, Clara i també al seu fill, Gerard, que ens va donar un cop de mà.

Pati i veïns, fet!

Aprofitant la finestreta metereològica que es va obrir després de tantes nuvolades, ahir vam tornar a gravar a casa meva la darrera de les escenes pendents de l’Anselmo i el seu veïnatge.

Unes tomes que per fi em permeten tancar les escenes al pati abans que aquest es quedi sense fulles i també finalitzar les que involucren als veïns. Un “fet” que tenia moltes ganes de posar. Ara ja nomes queda la veïna, però són escenes d’interior i aquí no cal trencar-se tant la banya amb la maleïda meteorologia.

Agraeixo als meus veïns Joan i Raúl i també al Quim Palazón la seva col•laboració.

A por otra!