Lo que té fer entrevistes és que mai saps a qui piques a la porta.. Digues-li a l’Anselmo, que dissabte al matí va topar amb una Maruja de les de batí i rulos al cap, i a la tarda amb una porreta que no anava més enllà del “guay” i “mola”, però que l'acaba engegant més o menys com tothom..
Argument apart, magistrals actuacions de la Soledat Sala i la meva
germana en papers ben allunyats de les seves realitats quotidianes. Sobretot la Laura, que la conec més, que em va deixar amb un bon pam de nas!Gràcies Sole, Laura, Helena i David!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada