Tot i el risc de fer-me pesat, segueixo fent recompte de les entrevistes que faig, primer de tot per agrair a tothom el cop de mà que em donen i que en quedi la merescuda constància, i segon.. perquè en necessito moltes!
“El senyor que no vol sortir” és el títol que poso a l’entrevista amb el Toni Viadé. Mes que res perquè no l’havíem preparat, però és el que va sortir, i no deixa de ser divertit. Com és que a la peli surt un tio que diu que no vol sortir? Eh! Ah! Incongruències de la vida! Ja! Ja!! Després de parlar-ne durant mesos, el passat dia 11 la vam fer en un pim-pam, doncs ell tenia festa de la feina.
La de l’executiu és una de les entrevistes guionades i tenia més dificultat. No només pels 3 planos que s’havien de fer, sinó perquè jo tenia una idea molt concreta de com havien de ser: L’executiu és l’arquetip d’home d’idees clares. Va per feina i no s’encanta amb xorrades. Sobretot si l’enganxes a l’hora de dinar i li preguntes per molinets..
Digues-li sinó a l’Oriol Soley, que el divendres 20, va venir a les 4 de la tarda encara amb l’estómac buit i va aguantar estoicament les 18 ( i 18 son moltes ) repeticions d’una de les preses... Un magnífic “mano a mano” on vam riure com tontos tot donant vida als personatges.
“Caixa de sorpreses” és també un altre mot sortit de l’atzar, només per p
osar un nom a una altre entrevista. La Marta Andreu ja ens havia donat un cop de mà abans amb temes de so i sempre deia que li feia massa vergonya posar-se al davant de la càmera, però el passat diumenge em va obrir la porta de casa seva i et juro que va treure 4 o 5 registres diferents que encara no sé amb quin em quedaré. Sisplau Marta, deixa la Filosofia i fes Teatre. Faràs un favor a la Humanitat!!
Gràcies Toni, Oriol i Marta.
“El senyor que no vol sortir” és el títol que poso a l’entrevista amb el Toni Viadé. Mes que res perquè no l’havíem preparat, però és el que va sortir, i no deixa de ser divertit. Com és que a la peli surt un tio que diu que no vol sortir? Eh! Ah! Incongruències de la vida! Ja! Ja!! Després de parlar-ne durant mesos, el passat dia 11 la vam fer en un pim-pam, doncs ell tenia festa de la feina.
La de l’executiu és una de les entrevistes guionades i tenia més dificultat. No només pels 3 planos que s’havien de fer, sinó perquè jo tenia una idea molt concreta de com havien de ser: L’executiu és l’arquetip d’home d’idees clares. Va per feina i no s’encanta amb xorrades. Sobretot si l’enganxes a l’hora de dinar i li preguntes per molinets..
Digues-li sinó a l’Oriol Soley, que el divendres 20, va venir a les 4 de la tarda encara amb l’estómac buit i va aguantar estoicament les 18 ( i 18 son moltes ) repeticions d’una de les preses... Un magnífic “mano a mano” on vam riure com tontos tot donant vida als personatges.
“Caixa de sorpreses” és també un altre mot sortit de l’atzar, només per p
osar un nom a una altre entrevista. La Marta Andreu ja ens havia donat un cop de mà abans amb temes de so i sempre deia que li feia massa vergonya posar-se al davant de la càmera, però el passat diumenge em va obrir la porta de casa seva i et juro que va treure 4 o 5 registres diferents que encara no sé amb quin em quedaré. Sisplau Marta, deixa la Filosofia i fes Teatre. Faràs un favor a la Humanitat!!Gràcies Toni, Oriol i Marta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada