Entrevista a l’importador

La de l’importador, és una de les primeres entrevistes que fa l’Anselmo en la fase inicial de la seva recerca, i la primera important de tota la sèrie de pífies consecutives que l’acaben portant.. al desenllaç.

El pobre Anselmo busca naps i troba cols, o el que és el mateix, demana per molinets de colors a algú que nomes veu balanços, caixa i mercaderies, com el nostre gris importador.

El què no m’imaginava, és que aquesta escena la faria amb el Josep Lluis, gran amic, company d’institut i valor recent en el món del teatre. Ell només m’havia de deixar l’espai, però vaig notar que li feia gràcia el paper.. així que, perquè no? Vine amb traje blau marí, xaix i engominat – li vaig dir, i quan el vaig veure, quasi que no el reconec..

En fi, no et perdis els millors 2 minuts de tomes falses, mentre cercàvem el punt als nostres personatges. Quin matí de dissabte!! La toma bona, com sempre, a la peli.

Gracies Josep Lluis, Eva, Puri i Enric.

Mi vecino Mariano y el paleta cojonero

La realitat és una font inesgotable d’inspiració..

Per alguna raó necessitava plasmar un canvi de lloc entre l’Anselmo perdut, que treballa al cuarto de l’ordinador al costat del carrer, i el renovat, que ho fa al cobert del pati; i les obres del costat de casa, que dia rere dia em destorbaven, em van donar l’excusa perfecte.

Aprofitant l’avinentesa, i astorats ells, vaig demanar als paletes d’enregistrar els seus moviments i sorolls quotidians, però em mancava encara un personatge amb qui donar cara i ulls a la nosa de l’Anselmo, així que li ho vaig demanar al meu veí i proveïdor wifi d’Internet, el Mariano.

Dit i fet, a l’hora escollida, i davant l’estupefacció dels veïns inadvertits, l’Anselmo surt al mig del carrer a queixar-se de les punyeteres obres, mentre el paleta Mariano l’engega a la merda des de dalt de la bastida, i al nostre heroi no li queda més remei que mudar-se al cobert..

Històries èpiques i quotidianes com les que li poden passar a qualsevol.

La mare que els va parir.. sort del Mariano.

L'ultim que s'ha de perdre: L'ESPERANTO!

Tot i que just fa dues setmanes parlava de les gestions a diverses ambaixades, he decidit engegar ja el pla B, doncs si quelcom he après durant aquest rodatge és que si només tens l’A, et pots quedar penjat com una ceba tot esperant una cosa que potser mai no arribarà.

Segueixo fascinat, això si, per les cançons d’en Javkhlan i la seva prosa indesxifrable, doncs aquestes cançons en mongol s’escauen excel•lentment cada una en la seva escena i no s’entenen racionalment sinó emotivament, cosa que dóna el contrapunt al cartesià Anselmo.

La traducció fonètica de la lletra mongol, però, tampoc em va acabar de convèncer, així que després de fer una nova lletra relacionada amb la nostra història, llavors vaig pensar: “en quina llengua pot sonar prou inintel•ligible i alhora donar alguna pista de significat?”. No pas l’anglès, ni el castellà, ni tampoc el català.. La resposta, una paraula ben bonica: L’ESPERANTO!

Casualitat de les casualitats ( a aquestes alçades ja me n’enric de les casualitats ), resulta que l’Associació Catalana d’Esperanto està a Sabadell - al carrer Papa Pius XI - per ser més exactes, i quan els vaig trucar em van rebre encantats amb la proposta. De fet, l’endemà mateix ja em reunia amb el Llibert per conèixer-nos i donar-li les lletres i sembla que ben aviat les tindré traduïdes.

Després només caldrà (sic) enregistrar-les, però això ja serà una altre guerra..

Gràcies Llibert, gràcies Dr. Zamenhof!

Gestions.. a diverses embaixades!

Ja he explicat alguna vegada que la idea de la pel•lícula va madurar mentre donava unes voltes per Àsia.

Suposo que és per això que algunes de les cançons més boniques que vaig escoltar durant aquells mesos, van quedar inevitablement lligades a algunes de les escenes que jo anava imaginant, fascinat per la tonada i pel fet de no entendre res del que deien.

Va ser el cas d’algunes cançons pop d’Uzbekistan i molt, molt especialment de Mongòlia, on un cantant anomenat Javhklan em va inspirar fins a tres escenes.

El que no havia dit és que porto bastants mesos fent gestions per entrar en contacte amb aquests cantants i de moment no he aconseguit res, fet que m’encalla la gravació, així que avui he llançat el darrer “cartutxo” escrivint a les ambaixades de Mongòlia als USA, Austràlia i Regne Unit.

Veurem si tenim tanta sort com amb tota la resta de coses!

( I si no no patiu que ja tinc un pla B )

Si yu sun, que vol dir fins aviat.