Tot i que just fa dues setmanes parlava de les gestions a diverses ambaixades, he decidit engegar ja el pla B, doncs si quelcom he après durant aquest rodatge és que si només tens l’A, et pots quedar penjat com una ceba tot esperant una cosa que potser mai no arribarà.
Segueixo fascinat, això si, per les cançons d’en Javkhlan i la seva prosa indesxifrable, doncs aquestes cançons en mongol s’escauen excel•lentment cada una en la seva escena i no s’entenen racionalment sinó emotivament, cosa que dóna el contrapunt al cartesià Anselmo.
La traducció fonètica de la lletra mongol, però, tampoc em va acabar de convèncer, així que després de fer una nova lletra relacionada amb la nostra història, llavors vaig pensar: “en quina llengua pot sonar prou inintel•ligible i alhora donar alguna pista de significat?”. No pas l’anglès, ni el castellà, ni tampoc el català.. La resposta, una paraula ben bonica: L’ESPERANTO!
Casualitat de les casualitats ( a aquestes alçades ja me n’enric de les casualitats ), resulta que l’Associació Catalana d’Esperanto està a Sabadell - al carrer Papa Pius XI - per ser més exactes, i quan els vaig trucar em van rebre encantats amb la proposta. De fet, l’endemà mateix ja em reunia amb el Llibert per conèixer-nos i donar-li les lletres i sembla que ben aviat les tindré traduïdes.
Després només caldrà (sic) enregistrar-les, però això ja serà una altre guerra..
Gràcies Llibert, gràcies Dr. Zamenhof!
Segueixo fascinat, això si, per les cançons d’en Javkhlan i la seva prosa indesxifrable, doncs aquestes cançons en mongol s’escauen excel•lentment cada una en la seva escena i no s’entenen racionalment sinó emotivament, cosa que dóna el contrapunt al cartesià Anselmo.
La traducció fonètica de la lletra mongol, però, tampoc em va acabar de convèncer, així que després de fer una nova lletra relacionada amb la nostra història, llavors vaig pensar: “en quina llengua pot sonar prou inintel•ligible i alhora donar alguna pista de significat?”. No pas l’anglès, ni el castellà, ni tampoc el català.. La resposta, una paraula ben bonica: L’ESPERANTO!
Casualitat de les casualitats ( a aquestes alçades ja me n’enric de les casualitats ), resulta que l’Associació Catalana d’Esperanto està a Sabadell - al carrer Papa Pius XI - per ser més exactes, i quan els vaig trucar em van rebre encantats amb la proposta. De fet, l’endemà mateix ja em reunia amb el Llibert per conèixer-nos i donar-li les lletres i sembla que ben aviat les tindré traduïdes.
Després només caldrà (sic) enregistrar-les, però això ja serà una altre guerra..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada