PQ?PQ? Premi al Festival Internacional Nunes de Barcelona!

Com si d’un somni es tractés, la peli acaba de guanyar el seu primer premi al primer festival on es presentava. Un premi i un festival molt de la mida de PQ?PQ?, i no perquè sigui petit, sinó per què és un festival que arrenca amb la seva primera edició i premia la creativitat per sobre dels recursos, tal com feia en José Maria Nunes i com jo mateix vaig haver de fer doncs no tenia altre remei.

El passi de dissabte va comptar amb una nombrosa presència sabadellenca tant d’actors, com de persones que, d’una manera o altre hi han col.laborat, i puc dir que a dins de la sala vaig tenir les millors sensacions que una experiència grupal i catàrtica com aquesta poden donar: el públic, riu, es tensa, s’emociona i es relaxa agraït amb el final, i tots junts vam fer un bon viatge portats per la màgia del cinema.

Després van venir petons, abraçades i un munt de felicitacions, i encara després, l’endemà, un premi inesperat, el del públic, que m’omple de satisfacció i em dóna ales per seguir empenyent aquesta bonica història encara una mica més.

A tots, moltíssimes gràcies, i gràcies també José Maria Nunes.

A les fotos, amb dos dels actors principals, la Cristina i el David, i amb el Daniel i el premi ( això petit que tinc a les mans ) :-)

I merchandising amb el Fieltro Moderno!

L’amiga Raquel, autora del blog “El fieltro moderno”, m’ha enviat des de Madrid un paquetet sorpresa amb uns preciosos molinets de feltre que repartiré entre la gent que ha participat al rodatge.

Així que, sense voler ni buscar-ho, ja tinc l’article de merchandising a punt. Qui vol molinets de feltre de PQ?PQ?

Moltíssimes gràcies, Raquel!

Molts d’altres articles i comandes a mida a :

elfieltromoderno.blogspot.com

Busco productora!

La peli està llesta, però ara ve el papeleo: demanar la qualificació per edats al ministeri, el certificat de nacionalitat espanyola i altres mandangues i també m’agradaria fer una masterització de so lo més professional possible, així que cerco una productora que doni aixopluc a aquest director i la seva criatura.

Cerco per Sabadell i Barcelona, així que si conèixes algú del sector que no tingui una cama de fusta, ull tapat i lloro a l’espatlla, passa’m el contacte..

Gràcies!

¿PQ?¿PQ? Al Festival Nunes de Barcelona!

La peli ha estat acceptada al festival! i ja té data de projecció: dissabte 17 de Desembre a les 10:30 del matí al Centre Cívic Urgell de Barcelona. Ah! I és entrada gratuïta!

Tot i que l’estrena de veritat l’estic preparant a Sabadell, serà una bona oportunitat de veure-la en pantalla gran i espero que un bon grapat de gent puguem baixar i fer força xerinola!

Aqui va l’enllaç amb el mapa i la programació, tot i que segons ells es diu ¿pk? i jo Kim Herrera:

http://www.butxaca.com/ca/directori/venueevents/3338


Ta-ta-ta-txaann!!

I per fi.. peli acabada!

Doncs Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!! Finalment, he acabat la peli!! Han estat llargues nits fent les veus en off i polint els darrers detalls, però per fi ahir a la nit ho vaig donar per llest i aquest matí han acabat tots els renders de vídeo.

Ara mateix, ¿PQ?¿PQ? s’està coent a la torradora del DVD. A la tarda vaig a Barcelona a entregar-la a la organització del festival i aquesta nit la mirem amb la família.

I ben aviat, quan trobi un lloc adequat, la veurem amb tothom que ho desitgi!

Aquesta vegada no tinc foto, nomes imaginat la meva alegria. 3 anys de feina!

Gràcies, moltes gràcies a tothom!

I per fi, el pòster de PQ?PQ?

Les darreres setmanes han estat atrafegades, doncs la presentació de la peli requereix no només dvd, sinó també dossier de premsa, tràiler i una imatge gràfica, és a dir, un pòster representatiu del nus de la història.

I què és representatiu de PQ?PQ? Doncs mira, agafem un Quixot urbà, uns molinets, una càmera de vídeo i un micro i la Torre Millenium de fons, amanit tot plegat amb una expressió d’acció desesperada, i tindrem el que vam estar buscant amb la Iolanda Pujol fa uns dies enrere des del cim del Parc Catalunya.

Si a tot això hi sumem un mestre com el Werens, aquí tenim el pòster. Que guapo ha quedat!

Gràcies Iolanda, gràcies Werens.

Llevantada? No! Era jo!

Com deia a la darrera entrada, la peli inclou una escena musical cantada pel mateix l’Anselmo. La imatge la vam gravar ja fa dies amb el Kanyi, però la veu la vam enregistrar la setmana passada. Exactament el temps que porta plovent..

Bromes apart, la veu calia gravar-la en condicions d’estudi, i tot i que reconec que no he cantat mai, volia enfrontar-me al repte.

Tot una nova experiència que va tenir lloc gràcies a l’excel•lent composició del Noel i al bon fer del Carles Santiesteban, amb qui vam passar plegats més de 5 hores per fer-ho possible.

Hauria preferit una foto de la impressionant taula de mescles amb el Noel i el Carles, però aquesta vegada la que tinc és la que em van robar a la peixera.

Moltíssimes gràcies.

Serà possible acabar per Tots Sants?

La producció de PQ?PQ? ha estat més llarga que un embaràs d’elefant, però tot té un final. Recentment, vull dir fa uns dies, quan vaig començar a redactar aquesta entrada, vaig estar consultant dates de festivals i la sorpresa arribava amb un de Barcelona, amb data final d’entrega a 2 de Novembre, que sembla fet a mida per a un projecte tant artesanal com aquest, així que m’he marcat l’objectiu d’assolir aquesta data.

Tots Sants, per altre part, no deixa de semblar-me una data la mar d’adequada, donada la quantitat de gent que hi ha participat i la seva santa paciència, i per descontat, la meva.

Si tot va bé, i al festival m’accepten la pel•lícula, estrenem a mitjans de Desembre a Barcelona, i si no, igualment ja puc anar buscant algun lloc a Sabadell per fer-ne alguns passis, per que PQ?PQ? està a punt d’acabar.

Aquesta catifa vermella..

I tanquem, al Principal

Mira que és una escena cabdal i marca un dels punts àlgids a la peli, però vaig tant de cul i la connexió a internet em dóna tant pel sac que no ho havia pogut comunicar.

La setmana passada vam aconseguir gravar aquesta èpica escena en les seves dues parts corals, doncs és cantada. Si, si! L’Anselmo canta i tot!

Primer va ser dimarts al vespre, als jardinets de Gràcia, i dijous al matí, al Teatre Principal de Sabadell, que ens van brindar la seva col•laboració.

Un luxe d’escena i d’escenaris i amb la col.laboració del Kanyi a la càmera, que a més, tanca, per fi, el rodatge de ¿PQ?¿PQ?

¿? Que si! Que el rodatge ha acabat! L’estrena s’acosta!

Gràcies Kanyi!

Sessions de doblatge

Una altre cosa que calia fer abans de donar-li el vist-i-plau a la peli, és doblar alguns petits trossos de diàleg, com l’antològic “la madre que lo parió” que deixa anar la Sandra quan s’entera que a l’Anselmo l’han fet fora de la feina, ( que havia quedat un xic fluix ) o la conversa que tenen tot anant i sortint del restaurant que visiten pel casori, o alguna pífia que calia dissimular.

Una nova experiència que ha fet que ens trobéssim algunes estones amb la Cristina i la Neus, tant a casa meva com al riu Ripoll, ( per fi m’he emportat la Cristina a l’hort.. ja! ) i que ha estat tot un èxit, doncs passa perfectament desapercebut.

Gràcies Cristina, gràcies Neus!

Sessions de treball amb Noel Nicolau

Les dates apreten, i les darreres setmanes, s’han intensificat els contactes i les trobades amb els músics que participen a PQ?PQ?, com el Noel Nicolau.

Compositor establert a Barcelona que ha treballat per a cinema ja en diverses ocasions, va acceptar el repte de crear el tema musical de més pes a tota la producció, i ara, aquella tonada mongola que no hi va haver manera de concretar, és “Por qué he perdido tu amor”, amb violins, trompes i tota una orquestra sorgida de la seva creació, i amb una lletra que jo mateix he escrit per a l’escena i que hem de rodar properament.

Aquesta escena, marcarà sense dubte, un punt i a part a la peli.

Gràcies Noel.

¡MIAU! El curt de l’estiu

Com deia, l’estiu ha donat per força coses, però també calia entretenir-se i passar el rato amb els amics, així que amb la colla de Sant Llorenç hem acabat rodant ¡MIAU! Un divertiment estiuenc de 10 minuts que vam estrenar per la festa major en horari de màxima audiència i que ha esdevingut el fenòmen de l’estiu.

L’estem venent a Ca l’Emilia i al Tot Dolç a 3 euros i encara n’estic fent còpies..

No et perdis la versió online! Diversió assegurada. Ja! Ja!!

Visca els Arreplegats Production! ;-)

Muntatge a Sant Llorenç

Bon Setembre a tothom! L’estiu ha estat profitós i apart de banyar-me, prendre el sol, anar en bicicleta i sortir una mica de nits, en torno amb un salt significatiu en la qualitat i el format, que passa a ser HDV de 1280x960 i amb més de 60 minuts ja muntats. La durada final estimada és de 90/100.

D’entre les escenes darrerament muntades, encara em posa la pell de gallina la de les monges, que gràcies a la banda sonora i tot i que PQ?PQ? no és una peli d’acció, ha agafat un ritme trepidant digne de la nissaga dels “Bourne”, que es el que jo cercava. Així que incomplint, en part, la regla de no posar escenes muntades, en penjo un trosset perquè aneu fent un tast.

Saps? PQ?PQ? potser quedarà bé i tot!! ;-)

P.D. La foto correspon a, ejem.. l’estudi de muntatge a Sant Llorenç, bé, si, també és el garatge.

Gràcies Kevin.

I ja només queda una escena!

Doncs si! El que semblava impossible està a punt d’arribar! I això és perquè divendres vam fer bona feina i vam enllestir tot el que quedava pendent: la mini escena del carter i la introducció del personatge de la veïna.

Les darreres setmanes han anat dedicades a resoldre les escenes pendents a casa meva i a avançar la banda sonora, que no és poc. En el moment d’escriure aquestes ratlles em reconforta saber que hi ha tres persones posant el seu grà de sorra musical desde Formentera, Barcelona i San Sebastián i de les que parlaré més endavant.

Ara les vistes ja estàn posades en gaudir de l’estiu i aprofitar el temps també per anar arrodonint el muntatge.

I de cara a Setembre.. acabem el rodatge!!

Gràcies Quim, Pepita i Jordi. I bones vacances a tothom!

I més col•laboradors: Centre Namaskar

I ja posats a esmentar col•laboradors, no em podia deixar el Centre Namaskar, a qui fa dies que volia dedicar una entrada.

Aquest centre de Ioga, no és que surti a la peli de forma directa, però si que és el centre on aquest pobre director de cinema va a destensar cos i ànima quan les contractures i els nervis demanen atenció urgent. O fins i tot quan vull assajar amb la veu sense risc de que els veïns em llancin una galleda d’aigua.

Un centre amb Angel, el López, que és un gran professional, terapeuta i amic i que recomano obertament, de totes, totes.

www.centrenamaskar.com

Gràcies Angel!

Master class de veu amb Thomas Clements

Tant per escenografia, com per vestuari i intensitat, serà probablement una de les escenes més exigents i boniques de tot el rodatge. Em refereixo a una escena musical ( “la” escena musical, m’atreviria a dir ) en la que l’Anselmo s’esplaia qual Plácido Domingo fent de Romeo sense Julieta.

El tema és que jo no he cantat mai, però m’agradaria fer-ho i encara més si la raó és acabar de completar una aventura com aquesta, en la que ja han caigut unes quantes barreres i alguna muralla. Així que si l’escena la veig cantada, doncs l’haig de cantar, i ho faré tant bé com sigui possible.

Per aquesta raó ahir vam estar preparant aquesta actuació amb en Thomas Clements, gran amic i persona, i especialista en cant difònic, que em va ajudar a destensar el coll, a respirar millor i, sorprenentment, a pujar alguns semitons!

Moltíssimes gràcies Thomas!!

P.D. Thomas Clements és un especialista de renom internacional que viu a Barcelona:

www.thomasclements.es

A la casa de "Pa negre"

Una passejada turística m'ha portat avui a visitar el Puig de la Balma, construcció entre Mura i Rocafort que data del 1200 i més coneguda recentment perquè apareix a la goyitzada "Pa Negre".

La veritat és que m'ha fet il.lusió visitar el seu interior i, a més, he aprofitat per fer unes petites preses per al principi de la peli.

Un dia d'esbarjo molt agradable.

Anselmo recupera Sandra

Ja he dit alguna vegada que no m’agrada repetir escenes, però quan ho faig és per treure’n quelcom millor i afortunadament, això s’està complint amb escreixos.

Festiu a Sabadell, tot el local d’Anna Ferrer per a nosaltres, una Cristina radiant com sempre, amb la Marta Solà com a recepcionista, l’Enric també al peu del canó i les mans expertes del Jordi Masllovet a la càmera. Nomes faltava que l’Anselmo es declarés amb certa naturalitat, i crec que ho vaig aconseguir, o al menys això em van dir.. ja!

No ho negaré. L’escena és la típica “chico recupera chica”, però la història no acaba aqui..

Estic molt content. I queda molt poquet. Estic doblement content. :-))

Gràcies Cris, Marta, Enric, Jordi i Miquel.

Marc Montal contra la frase maleïda

Aquesta escena ja l’havia enregistrat, però una reordenació a la part final del guió feia aconsellable repetir-la, per acabar de lligar millor tot els caps de la història.

Així doncs, aprofitant l’amistat amb la Marina, que té un excel•lent local de copes, i amb el Marc, que està començant carrera com a monologuista, el passat 1 de maig ens vam trobar a Nexes, lloc on representa que l’Anselmo queda amb el seu col•lega Flipper, i expert vídeo editor, perquè l’aconselli sobre el documental.

El resultat és una escena súper creïble amb un excel•lent treball del Marc i amb la Blanca com a figurant.

Gràcies Marc, Blanca i Marina.

Ah! I no et perdis el vídeo de les tomes falses amb la seva lluita contra la frase maleïda.. Ja! Ja!!

Canes i més canes..

L’aparença Ansèlmica em porta de corcoll. El tema del pes està més o menys controlat, però en canvi el cabell és tota una altre història. El cabell va al seu puto rotllo.

És el que té gravar escenes amb continuïtat d’any en any, com les que vam fer a casa meva fa quinze dies i que una vegada passades a l’ordinador posaven de manifest unes traces blanques a ambdós costats del meu front. Unes canes més que considerables apareixien sobtadament.

L’endemà mateix, me’n vaig anar a una acadèmia de perruqueria i, per primera vegada a la vida, m’he hagut de fer un bany de color per tapar-les.

Afortunadament, ja queda molt poc. Gràcies Enric. Gràcies Henry.. Colomer!

Entrevista a la rata - sàvia

Com que les entrevistes en les que no es veu l’Anselmo són atemporals, segueixo fent-ne de tant en tant, quan em sembla que el personatge pot aportar alguna cosa a la història.

És el cas de “la rata – sàvia”, un estereotip de persona perduda en els llibres d’auto ajuda, amb el cap ple de teories sobre el mon i l’existència humana i ben poca experiència sobre el terreny.

Una entrevista que vam fer, mano a mano, amb la Laura Chacón el mes passat, i que encara no havia afegit..

Ja, ja.. Quin fart de riure!

Gràcies Laura.

Anselmo Bond

Suposo que costa imaginar en quina situació podria donar-se una foto com la que acompanya aquesta entrada, però la veritat és que sortir a les portades de les revistes s’ha convertit en un símbol d’èxit.

Això és precisament el que vol reflectir la imatge i d’això és precisament del que ens n’enfotem cap al final de la peli, amb unes quantes aparicions d’Anselmo als mitjans.

Una foto que vam fer a l’estudi del Foto Club de Badia el passat dimecres amb la col•laboració de tres excel•lents fotògrafes i la presencia estel•lar de la Carme i la Mònica.

Com sempre, aquí nomes penjo un bocinet. La portada en si la reservo per la peli.

Gràcies a totes!

I la peli, queeeeeè?

Aquesta és la pregunta que em bombardeja els timpans, d’un temps ençà, doncs és la que tothom em fa, quan em troben pel carrer, a un sopar, a la cua del forn..

Suposo que la pregunta en si és ben normal, donades les característiques del projecte, però em treu de polleguera aquest tò de “que no acabaràs maaaaaaai?” que detecto de tant en tant, i suposo també, que em treu de polleguera perquè no ho sé ni jo mateix, quan l’acabaré.

Fins fa poc, veia factible estrenar pel Març i despres Maig, però ja havia decidit no estressar-me. Ara ja penso directament en Octubre..

Pre muntatge a Copons

Acabat el contracte amb el ‘Cervantes’ ( veure entrada del 27 de Juliol ) que ha fet que en els darrers mesos no pogués dedicar tot el temps que hauria desitjat a la peli, vaig decidir allunyar-me uns dies de Sabadell per centrar-m’hi absolutament i fer-me ja una idea clara del que tinc i el que em falta.

Cercava un racó tranquil a un lloc ben petit i un amic em va guiar cap a Copons, a prop d’Igualada. Allà la Glòria hi té una casa antiga de 4 plantes acondicionada per a allotjar grups de gent i fer-hi tallers de ioga, tai-chi, estades..

En fi, un encert total i un luxe de companyia. M’hi hauria quedat una setmana més.

Gràcies Glòria pel teu espai8uit, tant plè de caliu.

Millonaris? Doncs no..

Tot i que ja ho vaig comunicar en el seu moment, m’agrada que tot vagi quedant reflexat en el Blog, així que dedico aquesta petita entrada a recordar que la Loteria del ‘Marrec’ no ens ha tocat.

Ja veus, avui dia, ni somiar un número garanteix que et toqui, però em queda la gratitud cap a tothom que hi va voler participar, i que fins i tot van venir expressament a casa just el dia abans del sorteig.

Prometo un bocí d’alfombra vermella a cadascú de vosaltres.