Tot i tenir tots els permisos per rodar tant a Barcelona com a Sabadell, Abril de 2008 ha estat un mes nefast en quant a metratge. Entre pluges, vacances de Setmana Santa i situacions personals dels membres de l'equip, no va haver-hi manera de lligar cap escena important.
Lo bo que té la pluja, per altre part, és que em fa sentir més còmode tancat a casa i treballant a l'ordinador en les tasques de muntatge. Aquest aspecte requereix un estat d’ànim especial ( al menys per a mi ), doncs és com enfrontar-te a un trencaclosques: fàcilment pots trobar-te davant de 30 o 40 tomes que has de fer lligar amb fluïdesa tant a nivell d'imatge com de so.
Primer de tot, els gestos dels personatges han de quadrar. No si val tenir una mà a la butxaca i en el contraplà que aquesta aparegui al clatell. De vegades tens una bona imatge, però has de treure el so d'una altre toma i coordinar-lo amb els moviments de la boca. D'altres potser has de tapar alguna paraula o soroll indesitjat amb un espai de silenci. O potser l’ intercalació de tomes no funciona i has de deixar un sol plano o fins i tot suprimir-lo si tampoc aporta prou a l’historia.. Les combinacions son interminables i el mes d'Abril m'ha permès encarrilar unes quantes escenes.
Fora d'això, aquest mes es salva per l'entrevista a la iaia de la bombeta
i la jornada a l'Eix Macià: amb el David mig agafat per una orella, ens vam dedicar a aturar a tot quisqui que passava per la zona del llac i vam obtenir un grapat d'entrevistes naturals, és a dir, amb tota l'espontaneïtat que dóna el fet de no haver-les preparat.
Va ser molt agradable constatar la predisposició de la gent a participar. La propera tanda la vull fer a la Rambla de Barcelona.
Lo bo que té la pluja, per altre part, és que em fa sentir més còmode tancat a casa i treballant a l'ordinador en les tasques de muntatge. Aquest aspecte requereix un estat d’ànim especial ( al menys per a mi ), doncs és com enfrontar-te a un trencaclosques: fàcilment pots trobar-te davant de 30 o 40 tomes que has de fer lligar amb fluïdesa tant a nivell d'imatge com de so.
Primer de tot, els gestos dels personatges han de quadrar. No si val tenir una mà a la butxaca i en el contraplà que aquesta aparegui al clatell. De vegades tens una bona imatge, però has de treure el so d'una altre toma i coordinar-lo amb els moviments de la boca. D'altres potser has de tapar alguna paraula o soroll indesitjat amb un espai de silenci. O potser l’ intercalació de tomes no funciona i has de deixar un sol plano o fins i tot suprimir-lo si tampoc aporta prou a l’historia.. Les combinacions son interminables i el mes d'Abril m'ha permès encarrilar unes quantes escenes.
Fora d'això, aquest mes es salva per l'entrevista a la iaia de la bombeta
i la jornada a l'Eix Macià: amb el David mig agafat per una orella, ens vam dedicar a aturar a tot quisqui que passava per la zona del llac i vam obtenir un grapat d'entrevistes naturals, és a dir, amb tota l'espontaneïtat que dóna el fet de no haver-les preparat.Va ser molt agradable constatar la predisposició de la gent a participar. La propera tanda la vull fer a la Rambla de Barcelona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada