Com ja he dit anteriorment, el carrerón de l’Anselmo acaba a la Torre Millenium; però no et pensis que el pobre es creua tot el Vallès, sinó que a la pel•lícula m’he permès col•locar aquest edifici a Barna. Capritxets que tenim els directors..
El permís per a fer-ho estava concedit des de feia mesos gràcies a la intermediació de finques Bourgeois, però faltava posar-hi data, mantenir el ràcord de cabell, la bicicleta i que algú fes de càmera i tot això va quadrar meravellosament per a dissabte al matí.
L’Anselmo salta de la bici, puja els graons, la deixa a davant de l’entrada, creua la porta de vidre i espera neguitós un ascensor, que com sempre, tarda massa. That’s it. Però per acabar de copsar el frenesí de l’escena ho vam fer unes 12 vegades, des de diversos angles i sota l’astorada mirada del conserge. “Vaya palizón, eh!” em va dir..
Després va venir un autèntic regal, doncs ens va acompanyar al terrat de l’edifici, més amunt de la planta 23, i vam sortir a fumar, com la Marisa Paredes i la Candela Peña a la peli d'Agustí Villaronga "Després de la pluja". Les vistes són impressionants, tal i com podràs comprovar a un dels vídeos de la dreta.
Com sempre, no puc deixar d’agrair a l’Enric que vingués a filmar tot i l’encostipat i la son, les gestions de la Isabel de finques Bourgeois i també al conserge, Juan, la seva col.laboració.
El permís per a fer-ho estava concedit des de feia mesos gràcies a la intermediació de finques Bourgeois, però faltava posar-hi data, mantenir el ràcord de cabell, la bicicleta i que algú fes de càmera i tot això va quadrar meravellosament per a dissabte al matí.
L’Anselmo salta de la bici, puja els graons, la deixa a davant de l’entrada, creua la porta de vidre i espera neguitós un ascensor, que com sempre, tarda massa. That’s it. Però per acabar de copsar el frenesí de l’escena ho vam fer unes 12 vegades, des de diversos angles i sota l’astorada mirada del conserge. “Vaya palizón, eh!” em va dir..
Després va venir un autèntic regal, doncs ens va acompanyar al terrat de l’edifici, més amunt de la planta 23, i vam sortir a fumar, com la Marisa Paredes i la Candela Peña a la peli d'Agustí Villaronga "Després de la pluja". Les vistes són impressionants, tal i com podràs comprovar a un dels vídeos de la dreta.
Com sempre, no puc deixar d’agrair a l’Enric que vingués a filmar tot i l’encostipat i la son, les gestions de la Isabel de finques Bourgeois i també al conserge, Juan, la seva col.laboració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada