Mira que portava setmanes fet un embolic amb les tomes de cabell llarg i les de cabell curt i posposant unes pendent de les altres. Amb el Martí no trobàvem el dia per enllestir la darrera i última sessió a Cèl•lula i també començava a urgir l’escena de la bicicleta a BCN i l’arribada a la Torre Millenium..
Afortunadament, la data de 5 de Novembre va aparèixer com a definitiva, i ja una setmana abans me’n vaig anar corrents a l’Anna Ferrer a desfer-me de les grenyes.
Puc jurar que després de més d’un any de no trepitjar una perruqueria, va ser un autèntic plaer posar-me a les mans de l’Adela i veure com segava els cabells que m’havien nuat les darreres setmanes.
El que vam fer després ve a continuació, però no me n’he pogut estar de dedicar-li una entrada.
Gràcies Adela. Gràcies Martí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada