Festa a casa la Marta

Una de les primeres incursions a la vida real de l'Anselmo, fora del documental, és l'escena de la festa i jo tenia molt present que havia de trobar un lloc adequat.

Devia ser Octubre que vaig anar a casa una amiga a la Creu Alta i en vaig quedar prendat: una casa anglesa reformada en loft, menjador/sala d'estar preciós i jardí. Em sembla que ja li vaig demanar el mateix dia!

La dificultat per rodar l'escena però, va venir a l'hora de coordinar l'agenda entre 14 persones: pares i mares de família, gent que treballa fins tard, compromisos.. vam tardar 4 mesos, però al final el 14 de Març vam comptar amb el Kanyi ( indispensable ), Marta, Cristina, Feli, Eva, Neus, Alex I i II, David, Ricardo, George i la seva parella, i amb un cameo extra televisiu de la Marta Cáceres fora del seu programa "Repor".

L'escena és interessant dins la història perquè mostra coses que fins aquell moment no sabem: la relació entre l'Anselmo i la Sandra, el cabreig d'ella per arribar tard, que ella es vol casar, el desfici del Pedro per lligar, l'obsessivitat de l'Anselmo amb les normes i també el seu conservadorisme..

M'agrada cuidar la meva gent, així que, com que no tinc diners, el que vaig fer és preparar jo mateix un munt de bocates perquè ningú es quedés amb gana. A fer cervesa no hi he arribat, així que la vaig haver de comprar.

Un altre fet remarcable va ser la gran quantitat de fotos que tenim de la jornada. L'Alex Soto és fotògraf, així que vam tenir una bona cobertura!!

Rodem a la Biblioteca de Sabadell

Des del principi del guió que pensava que havíem de filmar una escena on l'Anselmo va a la Biblioteca a documentar-se, però les primeres passes per aconseguir-ho no m'havien portat massa lluny.

Això va canviar el dia que, parlant amb l'Enric Casablancas, em va dir que ell coneixia personalment el director i que si volia li podia preguntar.. Tard o d'hora haig de dedicar un article del blog a les casualitats i les coincidències, doncs n'han passat unes quantes!

Dit i fet, gràcies a l'Enric em vaig posar en contacte amb el Juan Carlos i vam començar a buscar una data: al final vam quedar que ens obrien la Biblioteca per anar-hi a filmar, un dilluns al matí. El 23 de Febrer.

Ara ja nomes quedaven dues coses: omplir la Biblioteca d'usuaris i trobar un càmera, doncs per aquelles dates, comptar amb el Kanyi pel matí no era possible. La meva crida per trobar extres no va ser gaire eixida, doncs un dilluns al matí la gent normal treballa, però afortunadament el Joan Carles Cusidó em va portar més de mitja plantilla del seu restaurant "La Cantonada" i així al final ens vam reunir unes 10 persones: l'Enric, la Belen, la mare de la Neus, la Lali i el seu fill, i el mateix Joan Carles i les seves companyes de feina.

El tema de la càmera el vam sol.lucionar entre el Joan Carles i l'Enric: "Apreta aquí, apunta allà, segueix cap aquí..". Va ser un rodatge agradable i sense problemes.

El meu agraïment al Juan Carlos de la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell, a l'Enric Casablancas, al Joan Carles Cusidó i a totes les persones que van venir.

La Sandra treballa a l'Anna Ferrer!

Quan vaig decidir que la Sandra, la novia de l'Anselmo, seria perruquera ho vaig fer pensant en dues coses: que havia de ser una feina de fer servir les mans, i que m'havia de ser relativament fàcil trobar un lloc on filmar-hi, així que coneixent al Miquel de tants anys, pensar en Anna Ferrer i perruqueria va ser gairebé automàtic.

Ara bé, una cosa és imaginar i l'altre el món real, però feta aquesta reflexió Anselmiana, va resultar que realitat i ficció feliçment podien confluir, i un dilluns de mitjans Febrer, el Miquel ens va deixar el local del carrer Jovellanos per donar forma a la nostra història.

Entremig havien passat varies coses però. Per raons de feina, la Neus Segalés no podia seguir fent de companya de feina de l'Anselmo, i li vaig oferir a una altre amiga, de nom, Neus! El paper d'amiga i companya de feina de la Sandra el faria la Feli. La Rosalia ( criticona ) i el seu marit vindrien a fer una mica de bulto i la Loli Montes també faria de clienta.

Les escenes a filmar eren bàsicament 2: la ficada de pota de la Sònia ( Neus ), quan li diu a la Sandra ( Cristina ) que han fet fora de la feina a l'Anselmo ( jo ), i la petició de boda de l'Anselmo, raó per la qual em vaig proveir d'una rosa i una camisa vermella que em van donar molt amablement a la floristeria de la Carlota Segalà. Vull dir la rosa, clar.

La primera va anar sortint sense problemes. Aquest dia filmava jo mateix, que en realitat és el que m'agrada. L’única cosa és que, aprofitant que la Neus va venir molt ben pentinada, i l’havíem de fer passar per l'aigua, vam rodar l'arribada amb una pinça al cap, el comiat tot lluint el pentinat que ja portava i l’últim la toma del rentacaps, on ella fica la gamba.

La petició de boda no la podia filmar jo, així que ho va fer l'Andres, el marit de la Rosalia. La llàstima és que era ja tant tard, amb el Miquel esperant per tancar i els altres per sopar i anàvem tant de pressa, que ens vam deixar el micro per allà el mig, la meva actuació la vaig trobar de pena i tampoc vam captar els detalls que jo volia, que no la puc donar per bona.

Miquel, que podem tornar un altre diaaaaaaa?

Clara Dong: La Gran Mestra de Feng Shui

A mitjans de Febrer per fi ens vam posar d'acord amb la Clara per filmar una de les entrevistes més desitjades: la de la Gran Mestra Clara Dong.

Tanmateix, la saviesa xina ens devia inspirar, doncs ens ho vam agafar amb calma i abans de res vam anar a jugar un partit de tenis amb el seu marit, vam dinar i després d'una migdiada trobàvem un millor estat d’ànim per posar-nos a la feina.

L'entrevista requeria cert "ambient", tant de llum com de decoració i vestuari, per tal de reforçar el misteri i la patxoca d'una Gran Mestra, així que la Clara es va guarnir amb penjolls i un mocador, vam encendre una espelma i vam posar un foco des d'abaix ( l'Oscar em va ajudar a trobar el millor angle ).

Llavors la Clara va desplegar tot el seu art, responent de memòria i magistralment tota l'entrevista sencera i afegint detalls que ni jo havia trobat a Internet. Vam fer 2 tomes, les vam revisar a la tele i amb una 3a vam quedar tots satisfets.

Del contingut de l'entrevista no en parlaré. Hauràs de venir a veure la peli.. je, je..

Gràcies Clara.

Mes i més entrevistes!

A principis de Febrer queien dues entrevistes més: La Mireia i el Ricard.

La Mireia va proposar que m'ensenyaria unes fotos de molins ( que al final resultaria que eren dels de fer corrent ) i així ho vam fer: L'Anselmo truca a la porta, li pregunta pels molinets i la noia li diu que li encanten, que en té fotos i que si volen passar. L’Anselmo i el Pedro entren al pis, ella remena un calaix i treu un grapat de fotos dels altres molins i no dels de balcó. Així que decepció per l'Anselmo que s'envà donant-li les gràcies, però amb la cua entre cames.

Feta la feina, vam prendre cafè a la seva terrasseta tot gaudint d'un assolellat migdia i després vam baixar al Centre a fer la segona entrevista.

La del Ricard forma part de la tanda d'entrevistes tipus "toma falsa", com la del tio guarro, i el diàleg es substitueix per música, així que simplement es tractava de simular una altre situació adversa: l'Anselmo truca a una porta i li falla el micro, demana de repetir la toma al senyor i el micro torna a fallar, a la tercera, l'home seriós ( quina por Ricard! ) ja no s'espera més i els hi tanca la porta als morros.

Si no recordo malament vam acabar dinant a casa amb el David i el Ricard un brou casolà..

'He visto un vestido'

Estàvem en ratxa, així que nomes 3 dies després, ens ajuntàvem a casa meva amb la Cristina i el David per filmar una escena domèstica: Com la Sandra treu subtilment el tema de casar-se:

- He visto un vestido tan bonito..
- Ah, si? .. De qué color?
- BLANCO

L'escena de la cuina va sortir d'una sola e irrepetible tirada de 5 minuts mentre jo construïa una pizza immenjable i improvisàvem el diàleg amb la Cristina ( és un geni improvisant ). Per filmar no vam trobar cap angle millor que treien la finestra i filmant des del pati, amb el trípode sobre unes cadires i el micro amagat entre el pots de la sal i l'oli. I el David també a fora, clar, pelant-se de fred dels de finals de Gener.

L'escena del sofà la vam repetir diverses vegades des de cada angle, amagant el micro entre els coixins. La pizza estava realment immenjable i la Cristina no la va ni tocar. Jo vaig fer el cor fort perquè havia de sortir mastegant, però en realitat abans de cada toma el que feia era agafar uns quants chips..

Segueixo sent un geni calculant el temps per a les escenes, així que el que havia de ser "una horeta" es van convertir en 4. De 9 a 1 de la nit i sense sopar.. Prometo millorar. Això si, ens vam fer un fart de riure.. com que nomes teníem cervesa..

Pensando no se llega a ná..

A mitjans de Gener vam poder tornar a comptar amb el Kanyi per rodar dues escenes a casa meva:

"Ajudant la veïna", on l'Anselmo es troba la veïna Elvira ( Dolors ) al replà i l'ajuda a carregar les bosses de la compra, i que serveix per introduir la veïna a l’historia i mostrar lo bon nano que és l'Anselmo..

"Pensando no se llega a ná..", una escena musical on l'Anselmo no para de donar voltes i voltes al llit, al so d'aquesta cançó de Josele Santiago que tan bé li va a la història.

Com que em va semblar que fèiem curt d'imatges, els següents dies em vaig auto-grabar fotent tonteries diverses al llit i també amb l'ajut d'en Josué, un amic d'aquells que quan poden et tiren un cable.